Diàlegs efímers
Col·lecció de cinc obres inèdites amb unitat temàtica, presentada a la distinció Premi Catalunya 2025 de la Federació Catalana de Fotografia, on va quedar finalista. Clica qualsevol obra per veure-la en gran.
01 / 05
El projecte
Els paisatges de cultiu són una de les construccions més antigues de la nostra relació amb la terra. Són espais treballats generació rere generació, que han modelat la identitat del territori.
A través de l'agricultura, la societat ha imposat una idea d'ordre en el paisatge: línies, divisions i ritmes de sembra i collita que articulen la terra. Aquesta disposició aparent dels camps ens dona una sensació de permanència i d'estabilitat, però darrere d'aquesta percepció hi batega una realitat més fràgil.
Quan la mirada i el temps es desplacen, l'ordre es desfà i es transforma en un espai de transició. Les geometries agrícoles deixen de ser llegibles i es converteixen en traces de llum i color, creant diàlegs entre els fragments.
Els ritmes circulars, com la rotació de les llums i els colors, del dia i la nit, de les estacions, influeixen en la forma com l'ull interpreta i emmarca el paisatge.
El paisatge agrícola, aparentment sòlid, només existeix mentre es desfà.
Diàlegs efímers en mig minut
Els cinc cercles de la col·lecció, un darrere l’altre, amb les frases que els acompanyen. Fes clic al vídeo per veure’l amb so.